Patrimoni històric

El municipi de Tavèrnoles té el privilegi de posseir en el seu territori quatre construccions romàniques de reconegut valor històric i arquitectònic, tres de les quals es troben en plena vigència.

  • Sant Esteve de Tavèrnoles Sant Esteve de Tavèrnoles

    L'església documentada l'any 981 amb funcions parroquials, era dins del terme del castell de Savassona. L'edifici actual data del 1070. l'any 1078, Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, la va infeudar a Ramon Folc, vescomte de Cardona. Va tenir com a sufragània l'església del monestir de Sant Pere de Casserres. L'edifici va ser modificat durant els ss. XVII i XVIII, obrint-hi dues capelles laterals, canviant el portal de lloc, fent-hi un portal nou i sobrealçant la teulada. Una restauració feta els anys seixanta per la Diputació de Barcelona va suprimir aquestes reformes deixant només les capelles laterals.

  • Sant Pere de Savassona Sant Pere de Savassona

    És un edifici romànic d'una sola nau, sobrealçada posteriorment, amb un absis semicircular a l'est. Prop de l'absis, al mur nord, hi ha una absidiola semicircular. Al costat simètric no hi ha una altra absidiola, com caldria esperar, sinó un espai de planta quadrada. Les capelles laterals es veuen a totes dues bandes de la nau que van ser afegides posteriorment
    La façana principal, modificada al S.SVII, hi ha la porta, coronada per un òscul i un campanar de cadireta de dos ulls.

  • Sant Feliuet Sant Feliuet de Savassona

    És una església preromànica, en un planell on s'assenta en roca viva i envoltada de tombes antropomorfes, una cisterna tallada a la roca. Construcció d'una sola nau amb coberta de canó, lleugerament rebaixada, descentrat en relació amb l'eix de la nau, a la qual s'obre mitjançant una simple plec que fa la degradació. La porta original s'obre a la façana de migjorn i té un simple rebaix ornamental que l'emmarca. A la façana de ponent, rematada per un esvelt campanar és d'espadanya s'obre una segona porta amb un arc de grans dovelles.

  • Santa Margarida d'Ardola Santa Margarida d'Ardola

    L'església apareix documentada l'any 1064. Aquesta església fou una capella rural que serví per al culte dels habitants de la contrada de l'antic terme del castell de Savassona, al lloc d'Ardola. L'any 1936 fou abandonada i paulatinament s'anà degradant fins que vers l'any 1945 s'ensorrà. De l'edifici tan sols resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. La volta, l'absis i el mur de migjorn són sensiblement esfondrats i les seves runes omplen tot l'interior de la nau. La capella era d'una sola nau, amb absis semicircular, obert al cantó de llevant. Tenia un possible atri o porxo adossat al costat de ponent que avui també és esfondrat. La volta deuria ésser de canó, encara ara deixa veure una part de la seva arrencada. La forma de l'absis es pot endevinar per una part que encara és visible. El portal d'entrada fou obert al mur frontal de ponent, actualment només en resta la part interior, que té un arc de mig punt amb dovelles sense decorar. Aquest portal ha estat espoliat per la part exterior.

Darrera actualització: 01.07.2015 | 15:52
Darrera actualització: 01.07.2015 | 15:52