Pla de Savassona

El Pla de Savassona és un punt d'interès arqueològic on s'hi han trobat restes des del període calcolític fins a època ibèrica.  Al 1976 s'hi realitzà una excavació que proporcionà diversos fragments de ceràmica a torn i a mà molt erosionats i un conjunt d'estructures que s'interpretaren com a sitges d'emmagatzematge. Les troballes es conserven al Museu Episcopal de Vic.

Pedra de l'Home

Un dels gravats més espectaculars que es poden trobar al Pla de Savassona és el de la figura antropomorfa de la petita pedra coneguda com a Pedra de l'Home o Pedra del Nen. Es tracta d'una figura feta amb un traç molt ben marcat amb un cap molt gran i unes incisions que representen els ulls i la boca o el nas.  Les formes són desproporcionades i simples. Sembla asexuada encara que alguns estudis li atribueixen sexe femení. A la mateixa pedra hi veiem moltes marques ben diverses però sobresurt una combinació d'elements al voltant de la figura humana que vol representar una cabra o animal semblant. La figura antropomorfa estava especialment afectada per molses, algues i líquens. Durant els treballs de neteja realitzats a l'estiu de 2012 es va poder identificar una taca vermella provocada per alguna cremació feta sobre la roca en algun moment indeterminat. La Pedra de l'Home té concedit el grau de protecció BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional).

Pedra de les Bruixes

La pedra de les Bruixes és la que presenta una més gran densitat  i diversitat de gravats. Es troben gravats de formes aïllades i també formant combinacions d'elements. S'observen una gran quantitat de petroglifs de caràcter simbòlic, molts d'ells sense una interpretació clara. Les atribucions cronològiques més freqüents les situen des de l'època del Bronze fins a moments medievals, encara que no hi ha estudis precisos al respecte.

Durant l'estiu de 2012 es va duu a terme la neteja i consolidació de les Pedres de les Bruixes i de l'Home. Amb aquesta intervenció s'eliminaren les restes biològiques, afavorint la conservació dels gravats i retardant el deteriorament de les pedres.

El procés va consistir en la neteja mecànica prèvia de tota la superfície de la roca per tal d'eliminar les restes biològiques més evidents. A continuació es va aplicar un agent biocida impregnat en pasta de paper. Per acabar es va efectuar una neteja total i la consolidació  de les parts més afectades per la disgregació de la pedra, originada principalment  per la erosió i les arrels. 

La Pedra de les Bruixes té concedit el grau de protecció BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional).

Pedra del Sacrifici

 

La tradició popular diu que a sobre d'aquesta pedra es feien sacrificis humans i d'aquí li ve el nom. També és parla de què era un dels llocs on les bruixes feien els seus aquelarres.

És potser el jaciment de més renom del Pla de Savassona que va ser excavat al 1960 i 1976 proporcionant una complerta seqüència estratigràfica de la que s'hi pot deduir tres horitzons històrics. 

En un primer horitzó datat de a l'època medieval es van trobar restes de ceràmica i teules que fan pensar que es feia servir com a lloc d'habitatge adossat a la roca sobre la que es recolzaria la teulada.

Per sota del paviment d'aquell habitatge s'hi trobaren túmuls de pedra i ceràmica fosca feta a mà corresponents des de l'Edat de Ferro-Ibèric Antic a l'Edat del Ferro-ibèric Ple (850-200 a.C.) 

Les restes de dos sepulcres en estrats més profunds indiquen que va ser un lloc d'enterrament del Neolític Final al Calcolític (2.500 " 1500 a.C).

Destaca la troballa d'un esquelet molt ben conservat d'una dona d'uns 25 anys. Sobre una mostra d'aquest esquelet es va fer la primera datació a la península ibérica mitjançant el carboni 14 amb el resultat d'una antiguitat d'uns 4.500 anys (2.345  a 140 anys a.C).

La major part dels materials es conserven al Museu Episcopal de Vic, on es pot observar una reproducció d'un sepulcre de fossa del neolític final o calcolític.

Darrera actualització: 27.01.2023 | 10:46