Patrimoni històric

L'església documentada l'any 981 amb funcions parroquials, era dins del terme del castell de Savassona. L'edifici actual data del 1070. L'any 1078, Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, la va infeudar a Ramon Folc, vescomte de Cardona. Va tenir com a sufragània l'església del monestir de Sant Pere de Casserres. L'edifici va ser modificat durant els segles. XVII i XVIII, obrint-hi dues capelles laterals, canviant el portal de lloc, fent-hi un portal nou i sobrealçant la teulada. Una restauració feta els anys seixanta per la Diputació de Barcelona va suprimir aquestes reformes deixant només les capelles laterals.

És un edifici romànic d'una sola nau, sobrealçada posteriorment, amb un absis semicircular a l'est. Prop de l'absis, al mur nord, hi ha una absidiola semicircular. Al costat simètric no hi ha una altra absidiola, com caldria esperar, sinó un espai de planta quadrada. Les capelles laterals es veuen a totes dues bandes de la nau que van ser afegides posteriorment
La façana principal, modificada al S.SVII, hi ha la porta, coronada per un òscul i un campanar de cadireta de dos ulls.

Sant Feliuet és un magnífic exemplar de construcció anterior a la importació dels mestres llombards. Aquesta ermita, construïda durant els segles X-XI i reconstruïda el segle XI, està considerada com un dels pocs monuments de la Plana de Vic que serveix d'exemple per suposar com eren les esglésies construïdes a l'Edat Mitjana durant el període de repoblació, després de la conquesta dels àrabs.

L'església apareix documentada l'any 1064. Aquesta església fou una capella rural que serví per al culte dels habitants de la contrada de l'antic terme del castell de Savassona, al lloc d'Ardola. L'any 1936 fou abandonada i paulatinament s'anà degradant fins que vers l'any 1945 s'ensorrà. De l'edifici tan sols resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. La volta, l'absis i el mur de migjorn són sensiblement esfondrats i les seves runes omplen tot l'interior de la nau. La capella era d'una sola nau, amb absis semicircular, obert al cantó de llevant. Tenia un possible atri o porxo adossat al costat de ponent que avui també és esfondrat. La volta deuria ésser de canó, encara ara deixa veure una part de la seva arrencada. La forma de l'absis es pot endevinar per una part que encara és visible. El portal d'entrada fou obert al mur frontal de ponent, actualment només en resta la part interior, que té un arc de mig punt amb dovelles sense decorar. Aquest portal ha estat espoliat per la part exterior.